Migració japonesa al Brasil: Comunitat Yuba

  1. INTRODUCCIÓ

En aquest treball us vull presentar la història de la migració japonesa juntament amb un estudi sobre la comunitat rural de Yuba del municipi de Mirandópolis, a Sao Paulo, on es troba l’ expropiació del nucli de la propietat, on tot és de tots. Ells tenen una nova manera de veure la vida, amb més utopia i lluiten per aconseguir una altra societat, amb valors diferents. (Maebuchi: 2016)

En el llibre Uma Epopéia Moderna 80 anos de imigraçao japonesa no brasil fet per la societat brasilera de cultura japonesa l’any 1992, relata diversos aspectes molt interessants dels quals treure d’ell molta de la informació d’aquest treball en el blog.

  1. CONTEXT HISTÒRIC

img_0920Els primers immigrants japonesos van anar  al Brasil per treballar en la indústria del cafè. La producció de cafè a Sao Paulo ja era alta al 1885 sent el 34% de l’economia del país i més endavant al 1900 ja es va assolir el 69%. Com que a Sao Paulo hi havia molta poca població van tenir que introduir treballadors estrangers per cultivar el cafè.

Al 1854 es va prohibir l’entrada d’immigrants al Brasil i es va perdre molt de capital ja que faltaven treballadors per la producció del cafè.

Al 1884 es va instaurar una nova llei d’immigració del govern provincial i finalment es podien introduir aquests treballadors estrangers en el món laboral. Per tal d’establir comoditat als immigrants, van proporcionar hostals a Sao Paulo només per ells.

‘’A partir d’aquí al 1888, ja hi havia una alta quantitat d’immigrants, al voltant de 88.000, fent que hi hagués una gran massa de treballadors contractats a les empreses de Sao Paulo. Tot i que no hi ha estadístiques precises es creu que el nombre de treballadors estrangers d’entre el 1877 i el 1914 eren més d’un milió aproximadament.

Fins el 18 de juny del 1908, no comença oficialment la immigració japonesa al Brasil, gràcies al vaixell Kasato – Maru que  desprès de 52 dies de viatge va desembarcar al port de Santos, portant a bord la primera onada de japonesos disposats a treballar en la indústria del cafè.


En el vaixell hi havia 7811 treballadors, en total havia 165 famílies. Les relacions entre dos països no és cosa fàcil però el que està clar és que aquest vaixell va inaugurar la història de la relació humana entre els dos països. ‘’
(SOCIEDADE BRASILEIRA DE CULTURA JAPONESA : 1992)

Tot i que els japonesos van arribar el dia 18 al Brasil, van passar la nit al vaixell i fins l’endemà no van sortir per agafar un tren que els portes direcció Sao Paulo. Un cop allà van disposar d’hostals d’allotjament i a partir d’aquí van començar la seva vida al Brasil.

Un cop els hi van ensenyar les instal·lacions dels llocs de treball els van fer firmar un contracte on especificava les condicions de treball que tindrien i els van distribuir en diferents empreses i sectors.  (SOCIEDADE BRASILEIRA DE CULTURA JAPONESA : 1992)

‘’J. Amand Sobral, inspector del departament d’agricultura al Brasil, va escriure un extens article on informava les costums, els comportaments, les actituds, etc dels japonesos nouvinguts ja que per la població brasilera eren persones completament noves i desconegudes. Segons ell, el nombre de nens en aquesta embarcació era insignificant, la majoria de nens tenien més de 12 anys. La major quantitat d’aquests immigrants eren d’Okinawa, Cagochima i Yamaguchi. En el seu text ens descriu com eren aquests japonesos, les dones portaven faldilles i barrets enganxats al cap amb una cinta de goma i adornats amb uns clips. Els pentinats que portaven les dones recordaven el de les pintures japoneses i tant els homes com les dones portaven calçats amb protectors de ferro a la sola. Alguns dels homes eren soldats que van participar en la última guerra rus-japonesa i portaven les medalles penjades al pit. Un d’ells portava tres medalles, una d’or que segons l’autor és pel seu acte d’heroisme. Tots ells anaven amb banderes tant del Japó com del Brasil i el que era sorprenent és que vestien amb roba europea tot i ser japonesos, segons l’autor era per encaixar millor i ho trobava admirable.’’ (SOCIEDADE BRASILEIRA DE CULTURA JAPONESA : 1992)

El dia desprès d’arribar tots van ser vacunats. Els aliments que els hi oferien eren típicament brasilers i tot i així cap d’ells va tenir cap problema intestinal. En l’equipatge que van portar, no tenien gaires objectes personals, només dos peces de roba, salsa (soja) per donar gust als aliments i productes d’higiene personal.

A partir de la segona meitat dels anys trenta, el nombre dels immigrants japonesos es va reduir molt. Segons Stewart Lone, això va ocórrer per dues raons. La primera raó és que en 1937 va passar la guerra entre el Japó i la Xina, i Japó va començar a envair tota la Xina. A partir de l’any 1937, els nois joves del Japó es van dirigir cap a la Xina pel servei militar. Els immigrants japonesos no es plantejaven anar al Brasil sinó anar a països d’Àsia per la proximitat del seu país. (Inoue: 2013)

Els crítics anti-japonesos del Brasil presumien que el Japó intentava envair Brasil enviant a molts immigrants. Per tant, el 1933 la comissió de la Constitució del Brasil va fer una proposta de modificar el reglament de limitació de la immigració japonesa. Els pretextos de la comissió eren: els immigrants japonesos no s’integraven al Brasil, no era desitjable la barreja de les races d’Àsia i Àfrica amb la composició de les races de Brasil, hi havia perill que el Japó envaís Brasil com en el cas de Manxúria, etc. (Inoue: 2013) Com hi havia molts brasilers a l’atur, es va reduir la immigració japonesa i només podien manar a 2848 immigrants cada any.

El 1934, la delegació econòmica del Japó va visitar Brasil i va convenir la importació del cotó que van conrear els immigrants japonesos. Per tant, l’exportació del cotó brasiler cap al Japó va augmentar acceleradament fins a l’esclat de la guerra del Pacífic entre els Estats Units i Japó. El projecte del govern japonès a través de la delegació va tenir èxit en aquest aspecte de l’intercanvi comercial del cotó. [1]

A més a més a Sao Paulo, al 1920 ja havien prohibit l’ensenyament dels idiomes estrangers pels nens menors de deu anys a les escoles privades i al maig de 1938, el govern brasiler va prohibir l’ensenyament de l’idioma estranger per als nens menors de catorze anys a les escoles rurals això va ocasionar que moltes escoles on ensenyaven japonès haguessin de tancar. A part de la prohibició de l’ensenyament de l’idioma estranger, la publicació de diaris amb idiomes estrangers també es va prohibir en 1941. Més tard, després de la interrupció de la relació diplomàtica entre el Japó i Brasil al 1941, van prohibir als immigrants japonesos reunir-se amb només amb immigrants japonesos , parlar en japonès fora de casa i ni tan sols tenir llibres del japonès a casa.

Durant els anys 60 i 70 les empreses japoneses van tenir un paper important en el progrés de la industrialització brasilera. Va haver-hi un nou impuls mutu d’aproximació a la dècada passada, a partir de l’intercanvi de visites d’alt nivell – la visita del primer ministre Junichiro Koizumi al Brasil, el 2004, corresposta per la visita del president Luiz Inácio Lula da Silva al Japó, en 2005. Les dues nacions estan molt interessades a enfortir les seves relacions econòmiques, el Brasil, la segona major economia emergent i Japó la segona major economia desenvolupada del món. (Ministeri de relacions exteriors Brasil: 2014)

El 2012, el Japó va passar a ser el segon major soci comercial del Brasil a Àsia i el sisè en el món (cinquè principal destinació de les exportacions brasileres i setena font d’importacions).

Actualment segons el diari ECOS, el Japó i el Brasil basen les seves estretes relacions en un “fort vincle humà” gràcies als fluxos migratoris en ambdues direccions. Uns dos milions de japonesos o descendents de nipons resideixen al Brasil, mentre que la comunitat de ciutadans brasilers o descendents directes de “nikkei” (immigrants nipons) se situa en uns 170.000 residents actualment a Japó.

El president del Brasil, Michel Temer, va exalçar la importància d’aquests llaços històrics i ha afirmat que els “nikkei” han “contribuït al desenvolupament del Brasil”, durant la trobada amb l’emperador nipó, Akihito, celebrat al Palau Imperial de Tòquio abans de la seva cimera amb Abe, segons ha informat l’Agència de la Casa Imperial.

3. LA COMUNITAT YUBA

isamu_yuba

Isamu Yuba

A la dècada dels anys trenta, un grup d’immigrants japonesos es van establir en una zona del Brasil anomenada Aliança amb la intenció d’establir una colònia. Entre aquests immigrants es trobava Isamu Yuba, el creador d’aquesta comunitat i la seva família. Amb el temps, Yuba, juntament amb alguns amics, van comprar terres a la zona. Tenien la visió d’establir la seva pròpia comunitat agrícola autosostenible, tenint molt present els valors de “cultiu, oració i art”. La seva visió, amb el temps, va esdevenir la comunitat Yuba. Quan Yuba va morir en un tràgic accident de cotxe, la comunitat va ser liderada pel seu propi fill. (Maebuchi: 2016)

Aquest grup va cridar molt l’atenció per als immigrants japonesos, aleshores hi va haver un gran creixement de la comunitat a la dècada de 1950, dins que ha arribat a tenir una població de 300 persones.

Actualment, la comunitat Yuba encara segueix amb la visió original d’Isamu Yuba. És una comunitat que es distingeix de la resta de la comunitat nikkei-brasilera. Els seus habitants són responsables per mantenir la comunitat, realitzant tasques de conreu, preparant els aliments, etc. i participant en la cultura tradicional japonesa. Així mateix, consideren important una varietat de formes artístiques. Actualment té prop de 70 persones dividides en 26 famílies. L’idioma oficial és el japonès, però la majoria parla portuguès.

Potser la comunitat sigui un dels pocs llocs al Brasil on s’aprecia tant la preservació de la cultura japonesa. No obstant això, tampoc han deixat de costat la cultura brasilera al 100%.

yuba-1

  1. LA VIDA D’UNA RESIDENT DE YUBA

AYA OHARA

ayaoharaEn l’article de Tatiana Maebuchi, hi ha una petita entrevista que van fer a Aya Ohara de 43 anys, és una de les residents  de Yuba. El pare de Aya, Hisao Ohara, va ser un escultor i la seva Mare, Akiko Ohara, ballarina i coreògrafa. Akiko fou la fundadora del ballet Yuba i del teatre Yuba que es troba a Sao Paulo, creat al 1962.

L’Aya tenia una rutina diària agitada. Assistia a l’Escola del barri i tenia classes de japonès, ballet, cant i dibuix setmanal. Fins els Deu anys d’edat, ajudava preparar el menjar pels 80 membres de la comunitat que havia en aquell moment.

Els joves i adults treballen en el camp i les mares cuidaven als fills, a la gent gran i als horts. Cada persona tenia la llibertat d’escollir que era el que volia fer, si música, ser cuidador/a, dedicar-se al món de les arts, etc.

“M’agradava tot el que estava relacionat amb la col·lectivitat. Assaigs de teatre, els preparatius per a les festes i treballs “diu l’Aya. En el seu temps lliure quan era nena, li agradava dibuixar, brodar i jugar a l’aire lliure amb els seus amics.”

Ella es considera brasilera, amb una forta influència cultural de la comunitat Yuba. Ella es sent  diferent dels brasilers japonesos que viuen a altres sectors de Brasil, però, creu que això passa perquè deixen de costat la seva part més cultural.

Aya defineix la cultura de la comunitat Yuba com una “cultura japonesa brasilera híbrida” i explica que aquestes activitats culturals fan que la gent vegin la vida d’una altra manera, tot de forma més natural.

Aquí adjunto una entrevista d’ella i la seva mare enfocat a la construcció del teatre Yuba: https://www.youtube.com/watch?v=gP16S2eylzc

  1. CONCLUSIÓ

Els japonesos van començar a emigrar a l’estranger a finals del segle XIX desprès de la caiguda demogràfica després de la restauració Meiji. Així doncs, Brasil era un lloc apte per a que aquests japonesos poguessin migrar, ja que el Brasil en aquell moment necessitava mà d’obra en la producció de cafè. Tot i que la primera generació de japonesos que van decidir emigrar al Brasil no es van poder adaptar al 100%, a mesura que han anat passant els anys, ja hi ha hagut una acceptació mútua tant d’uns com d’altres. Tot i que en la comunitat Yuba, hi ha un distanciament de les dos cultures ja que allà s’intenta preservar la cultura japonesa per sobre de la brasilera, tot i que molts d’ells parlen el portuguès i es socialitzen amb brasilers. Però intenten no perdre les seves arrels culturals.

  1. BIBLIOGRAFIA
  • Pàgina oficial de la comunitat Yuba: http://brasil-ya.com/yuba/ [Visitat el: 19/12/2016]
  • Roberto, Eduardo. UTOPIA CAMPONESA: ESTUDO DE CASO DA COMUNIDADE RURAL YUBA. Tesis: 2013. Web: http://www.uff.br/ [Visitat el: 18/12/2016]
  • Santos Pérez, Manuel. LOS INMIGRANTES JAPONESES EN BRASIL DURANTE LA SEGUNDA GUERRA MUNDIAL Y LA POSTGUERRA. Tesis. Salamanca: 2013. Web: http://gredos.usal.es/ [Visitat el 16/12/2016.]
  • Sociedad japonesa de cultura japonesa. Uma epopéia Moderna 80 anos da imigraçao japonesa no Brasil. Ed. Hucitec. Sao Paulo, 1992.

Dúnia Martiáñez

[1] Biblioteca Nacional de la Dieta Japonesa. “La exaltación del nacionalismo brasileño y el movimiento anti japonés.” Cien Años de la Inmigración Japonesa en Brasil. Web: http://www.ndl.go.jp/brasil/s5/s5_1.html

Anuncios

~ por diasporaasiaoriental en diciembre 21, 2016.

Responder

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: