Matrimonis Internacionals al Japó

Laura Escuer Turu i Judit Moyano Anglès

Matrimonis Internacionals al Japó

Introducció i situació actual

La situació dels matrimonis internacionals al Japó és tant complexa com interessant, que ha patit grans canvis en les últimes dècades.

Japó va veure una dràstica pujada en les relacions romàntiques i matrimonis internacionals un cop passada la Segona Guerra Mundial, punt a partir del qual aquestes van seguir incrementant fins passat el canvi de segle. El punt àlgid es va assolir fa deu anys, el 2006, moment en que van arribar a ser un total del 6.11% dels matrimonis totals del país (730,971 en total). Passat aquest any, però, hi va haver un fort descens en el seu nombre, de tal manera que tan sols 7 anys més endavant havia arribat a reduir-se quasi fins a la meitat, sent el 2013 tan sols un 3.25% del total.

fig1

El principal motiu d’aquest radical canvi de tendències es troba en la modificació de la Llei de Control d’Immigració del Japó l’any 2005, que dificultava l’adquisició de permisos de residència al país als potencials immigrants. Entre d’altres, va afectar fortament a un dels col·lectius que més immigració aportava al país en relació a matrimonis internacionals: les dones filipines. Aquestes, com tantes altres dones d’origen asiàtic, migraven al Japó per tal de casar-se amb homes japonesos principalment a les zones rurals del país, i el 2006 havien arribat a ser un total de 12,150. Ens els pròxims 7 anys, van decréixer fins a una tercera part d’aquest nombre.

Les tendències matrimonials internacionals del Japó són clares: per començar, les dones són molt més propenses a casar-se amb homes estrangers no orientals que els homes, que tenen una clara preferència per les dones d’origen asiàtic per sobre de les occidentals. La dificultat d’entrada de les filipines ha propiciat que les dones xineses acabessin quedant-se amb com les majoritàries per als homes japonesos, arribant a ser prop d’un 40%. Les filipines, coreanes i tailandeses serien els altres col·lectius destacables. En quant als homes estrangers que es casen i viuen al Japó, veiem que la situació és diferent. Hi ha una clara dominància dels homes coreans, però el segon grup és ja l’americà, conformant un digne 19.1% del total, seguit pels homes d’origen xinès. Els britànics serien el 5è col·lectiu a tenir en compte. Així doncs, ambdós gèneres tenen preferència per cònjuges asiàtics, però les dones accepten amb més facilitat marits occidentals que els homes.

És interessant també comentar que molts dels coreans i coreanes que es casen amb japonesos i japoneses i que conformen en els dos grups col·lectius importants són en realitat zainichi, és a dir, que ja vivien al Japó d’abans i no s’hi van mudar per raons de matrimoni.

fig2

Si bé com s’ha explicat el matrimoni internacional s’ha popularitzat espectacularment en les últimes dècades, això no vol dir que l’estigma que ho ve associat hagi desaparegut del tot encara. A pesar d’això, cada cop està menys present, fins al punt en que avui dia les parelles internacionals tenen fins representació mediàtica freqüent en televisió. Un dels més clars exemples seria la popular sèrie Massan, que relata la relació d’un home japonès i la seva dona britànica durant la Segona Guerra Mundial.

massan

De què escapen les dones japoneses?

Una característica que afecta de manera important la vida de les dones japoneses és el fet de viure dins una societat patriarcal. Cal remarcar que nosaltres, societat occidental, també vivim sota un sistema sexista i que no n’escapem pas, per molt que sembli que la situació millori. L’ús del concepte “escapar” l’utilitzem a partir de la influència de Guarné i Hansen (2012, 2013).

Tot i viure sota una mateixa opressió, aquesta afecta de maneres diferents segons el país, i a Japó té unes repercussions particulars. No és l’objectiu d’aquest article estendre’s àmpliament en com el patriarcat japonès s’articula, així que per tenir-ne una idea recomanem llegir el capítol “Gender Stratification and the Family System” de Sugimoto (2010). Tot i això si que comentarem les principals característiques i els resultats que provoquen.

A partir de l’era Meiji va instaurar-se arreu del Japó la ideologia ie (家) la qual tractava les famílies com a unitats bàsiques de l’Estat-nació que s’estava formant. Aquestes famílies eren controlades a través del koseki, un document on es registren tots els membres de la família i els canvis que succeeixen dintre d’aquesta, designant sempre un cap de família que en aquell moment havia de ser masculí. Avui dia encara la majoria de caps de família són homes. Com que en aquest document queden marcats els divorcis i els fills nascuts fora del matrimoni hi poden haver dones que no vulguin que certes situacions es vegin reflectides en aquests documents, ja que podria provocar estigma per a ella o els seus fills.

En el terreny laboral, les dones s’enfronten a diversos reptes per tal de poder triomfa
r i/o mantenir-se en aquest. El principal problema pel qual es veuen limitades és l’anomenada “curva M”. Aquesta, com es pot veure en la imatge, repres20140329_fbc617enta la participació de les dones en la força laboral per anys. Quan són joves és el moment de màxima particiapció, després tenen criatures i es veuen obligades a deixar la feina per cuidar-los fins que ja van a l’escola (l’educació és obligatòria a partir dels 5 anys) i poden retornar a la feina. Cal destacar que la segona curva del gràfic mai tornarà (en el cas japonès) a ser tan alta com la primera. Això es deu a la càrrega familiar que ocupa temps i esforços, al fet que moltes dones perden el lloc de feina que prèviament tenien, i a què quan les dones volen tornar a incorporar-se en l’àmbit laboral, acostuma a ser en treballs a mitja jornada. A part, dins les empreses, acostuma a haver-hi dos vies de treball, una que permet l’ascens i l’augment del salari a base de dedicar moltes hores extres a l’empresa, i l’altra que es basa en simplement complir el nombre d’hores requerit però que impedeix un ascens dins l’empresa. Evidentment, les dones acaben agafant la segona opció ja que també es veuen obligades a complir amb les feines domèstiques.

Finalment també és important parlar de la violència de gènere en l’àmbit domèstic i l’assetjament. A 2005 un 27% de les dones enquestades deia haver estat víctima de violència física (si tenim en compte que la més usual és la psicològica, estaríem en xifres prou alarmants), i a 2006 en una enquesta realitzada a Tokyo, 1 de cada 5 dones treballadores deia haver patit assetjament sexual (セクハラ). Gran part d’aquesta informació és treta de Sugimoto (2010).

A grans trets, aquest sistema opressiu genera com a resultats la baixada en el nombre de famílies extenses i l’augment de persones que viuen soles, la pujada de l’edat mitjana dels matrimonis i conseqüentment la baixada del nombre de naixements. Així com l’intent d’escapar d’aquesta situació per part de dones japoneses amb els recursos suficients.

 

La japonesa emigrant

A partir dels anys 80 hi va haver un gran increment en la migració de dones japoneses a l’estranger. Una part molt important d’aquestes emigraven per motius d’educació cap als Estats Units, que oferia moltes beques a aquestes per tal d’anar a estudiar-hi. El govern japonès tenia especial interès en que així es fes, sota la premissa de que les dones educades a l’estranger serien dones modernes i per tant criarien a fills moderns. Era, doncs, un intent de modernitzar el país.

La dona emigrant tenia un perfil bastant concret: es tractava de dones de classe mitjana-alta, amb una bona educació, i d’origen urbà. En contra del que esperava el govern japonès, un nombre important d’elles va decidir no tornar. La causa va ser que, en diversos casos, aquestes dones enviades a l’estranger van trobar que la el Japó del qual se n’havien anat era opressiu, especialment comparat amb occident. I un dels tiquets més fàcils per fugir-ne era quedar-se a occident a través d’un matrimoni amb un natiu del país escollit.

Es va donar, durant aquesta època, una clara idealització d’occident de cara al Japó. Occident, i especialment dins d’aquest els Estats Units, era una terra d’oportunitats, un paradís igualitari on no es donava el masclisme i la dona tenia la possibilitat d’avançar a la vida molt més del que podria fer al seu Japó natal. A més a més, de cara als dos països s’havia donat una certa sexualització de l’altre referent a l’estereotip de la parella americà-japonesa (encara que mai americana-japonès o dona occidental-japonès en general. Aquesta, de fet, patia i encara pateix una discriminació més forta, tant per part dels japonesos com dels occidentals).

 

La dona japonesa i el desig

A partir dels 80 l’interès del Japó envers occident va augmentar. Una de les formes que va prendre aquest interès va ser, naturalment, la romàntica-sexual, i va donar lloc a situacions curioses. Un cas seria el que es va conèixer com a “Black Boom” i les “Yellow Cabs”. El Black Boom japonès va ser un increment en l’interès d’un sector de la població japonesa envers la cultura afro-americana, des de la història fins la música, i manifestant-se en certs casos, naturalment, en parelles internacionals d’home afro-americà (soldat americà servint al Japó, com a noma) i dona japonesa. Aquestes relacions poques vegades acabaven en matrimoni. ”Yellow Cabs” és el nom que van donar els soldats americans a aquestes  dones perquè, segons ells, eren “grogues i tant fàcils de muntar com un taxi”. Això aviat va desembocar en un escàndol públic.

A la llarga va quedar clar, però, que hi havia un estigma social més fort envers les parelles internacionals on l’home foraster era negre que en les que era blanc, encara que els dos fossin d’origen americà. Això es va deure a un ideal que s’havia creat cap a l’home blanc: es considerava un home d’èxit, sofisticat, més obert i més sensible que el japonès, i naturalment, gens sexista. Era doncs, “l’home perfecte”, que podia anar de la mà amb la dona perfecta japonesa, tranquil·la, sumisa i agradable.

Seria, però, un error dir que contra l’home blanc no hi havia estigmes socials. Per començar, el simple fet de que molts fossin soldats americans ja causava certs problemes, especialment de cara als soldats japonesos que després de tornar de la guerra es trobaven a les “seves” dones del braç de l’enemic.

 

Estrangeres amb japonesos

Un cop vistes les dones japoneses que es casen amb estrangers, ara és el torn de veure les dones estrangeres que es casen amb japonesos al Japó. Com es podia observar en el gràfic inicial sobre la procedència de les núvies estrangeres, la majoria provenen de l’est i el sud-est d’Àsia. Una gran part d’aquestes núvies s’enmarquen en el context del fenòmen anomenat “Asian Brides”, en el qual molts països d’Àsia tenen una demanda de dones en les zones rurals ja que les dones que inicialment hi havia han marxa a la ciutat fugint del camp, una zona més conservadora a grans trets. Llavors dones de zones pobres d’altres països veuen aquesta demanda com una oportunitat per migrar i millorar la seva qualitat de vida i la de la seva família d’origen. Per exemple, és conegut el cas de dones vietnamites que migren a Corea del sud per casar-se amb homes de zones rurals.

Així doncs es parlarà de dos casos particulars al Japó, les dones xineses i les filipines. Abans però, una petita menció a les coreanes. Tot i ser aquestes el tercer grup més gran pel que fa a nuvies estrangeres, moltes d’elles són coreanes zainichi que simplement al no estar reconegudes per part del govern com a ciutadanes japoneses, compten com a  persones no nacionals.

 

1) Xineses

Com vèiem en el gràfic, les dones xineses representen un 40,4% del total de novies estrangeres a 2013. Tot i que al llarg de la història hi ha hagut diferents motius i factors que han mogut aquestes dones a casar-se amb japonesos, a partir de l’article de Yamaura (2015) podem veure les particularitats del moviment de dones xineses a Japó en l’actualitat. En aquest document podem veure com moltes diàspores i/o migracions poden sorgir de simples pioners que acaben marcant tot un espai de diàspora. Aquí concretament, aquest home havia viscut de petit a la zona de Dongyang i hi feia regularment viatges per nostàlgia i en busca de nous negocis. La majoria de dones xineses actualment provenen de la zona de Dongyang, en la qual va crear la primera agència matrimonial entre Japó i Xina.

El perfil de les persones que participen en aquests matrimonis internacionals arreglats per les agències acostumen a ser homes entre 30 i 50 anys i dones entre 22 i 35 anys. Per tots dues bandes admeten que no estar casat implica un estigma social en la seva comunitat i per això recorren a agències. A més, aludeixen a una semblança cultural entre Japó i Xina per explicar la seva elecció per aquestes nacionalitats i no altres. Una peculiartiat que observa Yamaura en el seu estudi, és que a diferència del fenomen de “Asian Brides” comentat anteriorment, en aquest cas, tot i que les dones segueixen sent d’àmbits més aviat rurals, els homes japonesos provenen d’àrees urbanes, els quals simplement no han tingut temps i/o oportunitat de casar-se o alguns s’han divorciat abans no poder formar una família.

 

2) Filipines

Pel que fa a les dones filipines, la seva història comença al voltant dels anys 80. Aquestes van ser part també del fenomen abans mencionat “Asian Bride” i arribaven a Japó amb visat d’entreteniment. Aquest els permet treballar principalment en bars i clubs d’oci nocturn i per aquest motiu les dones filipines fins ara a l’actualitat estan acompanyades d’estigma social, discriminació i sexualització. Si bé és cert que algunes vegades estaven relacionades en tràfic de persones i prostitució, aquesta és una imatge molt estesa però poc real. A més a més, aquesta assumpció que simplement són víctimes, nega tota capacitat d’agència que aquestes dones puguin exercir dintre de la seva situació. Un altre estereotip vers elles, és que venen al Japó per casar-se amb homes japonesos, i que només ho fan pel visat, sense deixar oportunitat a un matrimoni per amor. En aquest cas, no es pot negar ni una ni altre argument sense caure en generalitzacions. La situació per immigrants al Japó és molt complexa, i l’obtenció de visats també. El matrimoni és la manera més segura i eficaç d’aconseguir permís de residència, i no és d’estranyar que algunes persones l’utilitzin amb aquests fins. Per altra banda això no vol dir que aquestes dones puguin tenir unes prioritats i/o la capacitat d’enamorar-se.

Actualment les dones filipines segueixen representant un gran nombre de núvies, ja que tot i que Japó hagi endurit els requisits per atorgar visats, Filipines segueix sent un país l’economia del qual depèn de les remeses que els seus ciutadans envien des d’altres països. De fet, Filipines anima a les dones a marxar fora i aportar ingressos per les seves famílies. Tot i la mala reputació que les dones filipines han tingut al llarg dels anys, actualment sembla ser que estan lluitant per treure-se’l a elles i sobretot a les seves filles.

 

Divorci

Què passa, però, quan les coses no funcionen? EL divorci japonès ha estat (i encara és) tema de controvèrsia durant anys.

Hi ha 4 classes de divorci al Japó: el divorci per mutu acord, el divorci a través d’un mediador, el divorci per cort familiar i el divorci per cort de districte. La primera és auto-explicativa: les dues parts decideixen divorciar-se i els termes en que es farà. La segona es dóna quan no hi ha acord entre les dues parts en com es durà el divorci (sovint especialment pel tema de la custòdia dels nens). La tercera passa si ni amb mediador s’ha arribat a un acord, amb el que es duu als tribunals. A partir d’aquí, el divorci ha passat a ser un cas públic i s’hi haurà de trobar un culpable, amb el que sovint una de les dues parts pot ser que hagi de pagar a l’altra per danys psicològics. Si el judici familiar no deixa satisfeta a una de les parts, es pot recórrer a la cort del districte.

Un dels principals problemes que presenta el divorci al Japó, provinguin d’on provinguin els cònjuges, és que a l’hora d’entregar els papers del divorci no cal la presència física d’ambdós. Això ha dut a situacions en que un falsificava la firma o el segell de l’altre per tal de tenir circumstàncies més favorables en el divorci.

Una altra problemàtica és la custodia dels nens. El o els fills només poden quedar dins d’un dels registres familiars, amb el que el pare o mare al que no estiguin lligats perdrà tots els seus drets familiars sobre el nen. La custòdia compartida no existeix al Japó. En el cas de que una de les dues parts no sigui japonesa la cosa es complica encara més: les possibilitats de que se li reconegui el fill son molt, molt baixes independentment de la seva situació. A més, Japó no accepta els divorcis duts a terme a l’estranger, de tal manera que si una parella es divorcia als Estats Units però, per exemple, el cònjuge japonès després registra el divorci al Japó, es quedarà amb els drets del o dels fills. En aquest cas, si els nens visiten Japó no podran anar-se’n sense el consentiment del pare o mare japonesos, i l’altre pot ser que no se li permeti ni visitar-los. En cas de que els intenti treure del país, es podrà considerar segrest.

Finalment, un altre problema especialment important per als divorciats estrangers és el de la residència al Japó. En molts casos, aquets havien aconseguit el permís de residència a través del seu matrimoni. En cas de que aquest es trenqui, s’acaba també el permís, amb el que han de tornar al seu país d’origen  si no poden trobar un altre tipus de permís de residència (per feina o estudis, per exemple).

 

Referències

Guarné, B. & P. Hansen (eds.) (2012; 2013) “Escaping Japan: Inside and Outside”. PanJapan: The International Journal of Japanese Diaspora, Spring/Fall 2012, Vol. 8, No. 1 & 2; Spring/Fall 2013,Vol. 9, No. 1 & 2.

Kelsky, Karen (2001) “Who Sleeps With Whom, or How (Not) to Want the West in Japan”, Qualitative Inquiry 7 (4)

Sugimoto, Yoshio. 2010. “Gender Stratification and the Family System”. An Introduction to Japanese Society, 156-188

Suzuki, Nobue. 2008. Between two shores: Transnational Projects and Filipina wives in/from Japan.

The Economist. 2014. Holding Back Half of the Nation. The Economist. Link: http://www.economist.com/news/briefing/21599763-womens-lowly-status-japanese-workplace-has-barely-improved-decades-and-country

Yamaura, Chigusa. 2015. “Marrying Transnational, Desiring Local: Making “Marriageable Others” in Japanese–Chinese Cross-border Matchmaking”.  Anthropological Quarterly 88 (4).

Yamaura, Chigusa. 2015. From manchukuo to marriage: Localizing contemporary cross-border marriages between japan and northeast china. The Journal of Asian Studies, 74(3), 565-588.

  1. A look at international marriage in Japan, Nippon.com

 

Anuncios

~ por diasporaasiaoriental en diciembre 22, 2016.

Responder

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s

 
A %d blogueros les gusta esto: