Les escoles japoneses

Miquel Haro Vilatersana

Allison Mora Jacome

Dámaris Sancho Dolcet

 

Les escoles japoneses son poc conegudes per la gent que viu en Catalunya encara que en podem trobar dos d’aquestes a escoles. Per aquesta raó ens hem proposat investigar sobre aquestes, plantejant un seguit de preguntes orientades a com son les famílies que s’estableixen aquí,  com es l’educació dels nenes y nenes en aquestes escoles japoneses y la relació que estableixen amb la societat d’acollida. A més, la diferència que existeix tant amb el currículum de les escoles catalanes y japoneses que fa que els pares escullin les escoles japoneses per sobre les catalanes.

Aquestes escoles japoneses van començar durant els anys 50, amb la primera al Sud-est asiàtic, y es van continuar obrint més durant els anys següents per Àsia y Estats Units, especialment i, es va intensificar en els anys 80, gràcies el fenomen de la Globalització i el creixement de fenòmens com la deslocalització d’empreses o, la internacionalització d’aquestes mateixes.

Les escoles japoneses son el eix que connecta els fills dels empresaris amb Japó perquè segueixen no tan sols un currículum establert pel govern del país Nipó, també intenta mantenir la mentalitat japonesa en costums i modalitat de vida japonesa. Els alumnes que van a aquesta escola son fills d’empresaris que han sigut traslladats al país que els rep per les seves empreses amb perspectives de retornar al Japó.

Les famílies que es traslladen al país de destí acostumen a estar conformades per pares japonesos o bé, una de les dues parts, normalment la dona, es d’un altre país. Per aquest motiu  els pares prefereixen les escoles japoneses, encara que pot presentar una discussió entre les famílies composes per parelles interracials. Però, la principal raó de l’assistència d’aquests nens y nenes a les escoles japoneses es la visió de futur de retornar al Japó y continuar els seus estudis superiors y per tant, han de seguir el mateix currículum estudiantil per tenir les mateixes oportunitats com els que hagin crescut al Japó y es puguin adaptar el ritme d’exigència educativa.

Les escoles japoneses son un mitja imprescindible per als emigrants japonesos de classe alta que s’han de desplaçar a països estrangers per un període relativament curt de temps. La raó principal per aquests desplaçaments és la feina, normalment del pare de la família. A l’àrea metropolitana de Barcelona en podem trobar dues diferents: una a Sant Cugat i l’altre a la mateixa ciutat de Barcelona. En aquest treball analitzarem característiques que les distingeixen de la resta d’escoles de l’àrea, així com les raons per les quals son tan imprescindibles per aquestes famílies basant-nos principalment en l’escola japonesa de Barcelona.

Com ja hem dit anteriorment, aquestes escoles estan pensades per emigrants japonesos que es veuen obligats a desplaçar-se per raons laborals però ho faran de manera temporal ja que, normalment, es tracta d’alts càrrecs d’empreses japoneses que son destinats fora del seu país d’origen. Aquest fenomen es va començar a donar als anys 80 i 90 amb la deslocalització de les empreses. Moltes empreses japoneses van començar a obrir sucursals a ciutats d’altres països entre les que es trobava Barcelona. Per aquesta raó, moltes vegades s’envia a alts carrers de la seu central al Japó cap a altres ciutats per revisar el correcte funcionament de les filials o per dur a terme projectes molt concrets o molt complexos. En qualsevol dels dos casos, mai es quedaran de forma permanent.  A més, se’ls sol desplaçar amb tota la família per un tema cultural. Aquest fet suposa que en cas de tenir fills en edat escolar, necessiten un mitjà que els hi garanteixi la continuïtat dels estudis una vegada tornin al Japó.

Les famílies japoneses que viuen fora del seu país de manera temporal tenen certa tendència a l’aïllament, el qual s’acaba traslladant a l’educació. El Japó té una política molt estricta respecte a la continuïtat dels estudis dels nens en edat escolar. És molt fàcil que el sistema rebutgi que l’estudiant pugui continuar els estudis superiors universitaris si no es considera que ha seguit un currículum adequat. Tot a causa de la por al trencament de la homogeneïtat que hem comentat anteriorment. Moltes famílies, per garantir la continuïtat dels estudis y la mentalitat japonesa intacta, acaben escollint l’educació particular dels seus fills. D’aquests manera s’asseguren que l’educació i els valors que se’ls hi inculquen als seus fills son els adequats i que seran acceptats una vegada tornin al Japó.

Les escoles japoneses estan pensades per facilitar la readaptació dels nens una vegada tornin al Japó. Cosa molt important per a les seves famílies, sobretot per a l‘escola secundària on hi ha una alta competitivitat entre els alumnes. Aquesta readaptació s’aconsegueix gràcies a que les escoles japoneses mantenen en pràcticament tota la seva totalitat, el currículum educatiu del govern japonès.

Una vegada aquests nens tornen al seu país d’origen, es troben amb que al Japó hi ha certa tendència a tractar diferent als nens que han viscut fora. Per qüestions culturals i la forta idea d’homogeneïtat que hi ha al país, es sol veure allò que ve de fora i no encaixa amb aquesta mentalitat com a “anormal” o desfavorable. Això especialment rellevant en el tema del idioma, ja que no ser capaç de parlar un

japonès perfecte al Japó es considera en certa manera com un hàndicap. A aquest fet, se li ha de sumar que el coneixement d’un altre llengua no és especialment reconegut com a quelcom favorable més enllà de en situacions molt concretes.

Seguint aquesta idea de homogeneïtat, és molt important pels nens quan tornen al Japó el poder reincorporar-se, ja no només al sistema educatiu, si no també a la societat d’origen, sense mostrar cap tret que els diferencien dels altres japonesos per tal de no ser considerats com a estrangers. A més a més, és important que se’ls hagi educat en el l’orgull de ser japonès i els que es consideren els valors morals tradicionals del país.

Es per aquestes raons que les escoles japoneses tenen tendència a actuar com a una bombolla que ajuda a les famílies que estan aquí de manera temporal a mantenir l’entorn japonès i la seva cultura de la manera més intacta possible per a que, una vegada tornin, es puguin incorporar a la societat sense cap mena de problema. A més a més, hem de tenir en compte que per la mentalitat japonesa tot el que no sigui japonès es temporal, de manera que els pares troben innecessari sacrificar la japonesitat en favor d’una altra cultura en la que no romandran més de cinc anys i que no aportarà res de valor per als seus fills una vegada tornin al seu país d’origen.

Les característiques diferenciadores més profundes de les escoles japoneses es veuen de manera més clara  en l’àrea de la ideologia lingüística. Afecta de manera directa com consideren professors i famílies cada llengua, tant a nivell curricular com d’aprenentatge dels nens. Els nens més conscient o inconscientment posaran més o menys esforç en funció de aquestes consideracions.

Si bé a les escoles de Sant Cugat o Barcelona les llengües vehiculars son el Català i el Castellà en una divisió igualitària amb un ensenyament residual de l’anglès, a les escoles japoneses la llengua vehicular i principal a nivell d’hores d’ensenyament es el japonès. És la llengua que es considera imprescindible per als nens. Si un nen mostra un coneixement insuficient de japonès, a causa de l’escassetat de personal però també de la gravetat de l’assumpte, el mateix director de l’escola assumirà personalment la responsabilitat de igualar el seu nivell al de la resta mitjançà una sèrie de redaccions curtes.

Respecte a l’anglès, es veu com un idioma de molta importància. Els pares pensen que es igual de necessari per als seus fills que el japonès, i per tant els hi transmeten la seva inquietud, el que es tradueix en un estudi més intens per part seva. Si s’escau, moltes famílies incorporen un professor particular d’anglès a casa. Això es deu a que tot i tenir un pes molt gran a nivell ideològic, a nivell d’hores d’ensenyament a l’escola té exactament el mateix pes que el castellà o el català: unes dues hores a la setmana.

Totes les llengües, apart de la japonesa que té un règim diferent, es divideixen en tres nivells: Nivell llindar, nivell intermedi, i nivell avançat. Però aquests nivells tot i escalar de qui no té un coneixement en absolut fins a qui assisteix a una escola bressol local o té un professor particular i per tant pot mantenir converses molt més complexes, no són representatius de la realitat: on els alumnes en la seva majoria tenen un nivell llindar o mitjà. Fins al punt de que no es senten segurs per anar a comprar sols utilitzant el castellà. El seu nivell d’anglès, a causa de les escasses hores d’ensenyament, no dista molt del dels nens locals que no van a escoles especialitzades o disposen de professors particulars.

Com la temporalitat de l’estada és tant imperant en la mentalitat de les famílies, el Castellà només es veu com una llengua comuna de comunicació, i el català com un dialecte local inservible. El castellà comparat amb l’anglès, per tant, tot i ser vist a nivell ideològic com una llengua objectivament inferior, finalment acaba tenint el mateix pes curricular que l’anglès. Això es a causa de que a nivell d’hores impartides son pràcticament les mateixes. El català resta com una llengua pràcticament oblidada, i, de fet, només està considerada com una assignatura optativa.

En conclusió, les escoles japoneses existeixen com un mitjà per garantir la reincorporació als estudis de Japó de aquells nens i nenes fills de pares en alts càrrecs d’empreses japoneses amb filials repartides pel món. El currículum japonès és molt tancat i el govern no permet cap desviament, això és molt important sobretot a  la hora d’incorporar-se a l’escola secundaria ja que sol estar envoltada d’un ambient molt competitiu per part dels estudiants. A més, és molt important tenir en compte que la societat japonesa es regeix per la idea de la homogeneïtat segons la qual tots els japonesos han de seguir un estàndard concret. És per això que va néixer l’idea d’escoles japoneses. Aquestes escoles fan de bombolla de manera que els nens i nenes que hi estudien mantenen la seva cultura original i se’ls inculca l’orgull de ser japonesos així com un coneixement del idioma fonamentals si volen incorporar-se sense problemes al Japó una vegada hi tornin. És per aquesta raó que aquestes famílies que es veuen amb la necessitat de desplaçar-se temporalment a causa del treball del pare, solen decidir matricular als seus fills i filles en aquestes escoles.  El seu objectiu és que l’estada a l’estranger no signifiqui el desarrelament i el rebuig dels nens, si no que sigui el més nutritiva possible sense moure’s gaire de les idees culturals japoneses.

 

Bibliografia

• Pinillos Matsuda, Derek Kenji. «Los Principios De Las Políticas Educativas En Japón Sobre La Atención A Los Estudiantes Con Raíces En El Extranjero: Una Comparación Con Las Políticas Educativas Sobre Inmigrantes De Australia Y Francia». Educación 27, no. 52 (2018): 119-139. doi:10.18800/educacion.201801.007.
• Gainey, Peter, and Curtis Andressen. «The Japanese Education System: Globalisation And International Education». Japanese Studies 22, no. 2 (2002): 153-167.
• Fukuda, Makiko. «El Col·Legi Japonès De Barcelona: Un Estudi Pilot Sobre Les Ideologies Lingüístiques D’una Comunitat Expatriada A Catalunya». Treballs Sociolingüística Catalana 18 (2004): 221-228.
• Fukuda, Makiko. «Language Education In A National School Abroad In A Bilingual Society: A Case Of Japanese School In Catalonia». Language And Intercultural Communication 18, no. 6 (2018): 648-662.

~ por diasporaasiaoriental en diciembre 20, 2018.